Álvaro Perdices
NEGADA, ObertA i nuA

14 de gener 2011

27 de març 2011

NEGADA, ObertA i nuA és el títol del projecte específic desenvolupat per Álvaro Perdices amb i per a l’Espai d’art contemporani de Castelló.

La institució com a organització, ens cultural o continent és el subjecte material que l’artista fa servir en les seues diferents operacions, que comprenen des de la intervenció escultural en l’edifici de l’EACC al rol expositiu del centre mateix, la seua labor gestora i la direcció dels seus projectes o l’ús de l’espai per l’espectador.

Álvaro Perdices proposa asseure la institució al divan des de diferents costats o posicions. Este acte o intervenció comporta una lectura propera al món de la psicoanàlisi.

NEGADA, ObertA i nuA desplaça allò que hauria d’estar al seu lloc. Part de la sala d’exposicions aprofita d’escenari per a presentar sobre un pis de moqueta blanca les oficines, els empleats del centre i les seues funcions diàries en un performance continu  —una part interna no visible però executiva de les polítiques i les decisions—. Un esclariment en què es fa visible allò que no es veu en un espai públic on l’espectador és també convidat a ser part d’una representació més pròxima al reality d’un Gran Germà, els diferents personatges i objectes passen de la realitat funcional a ser formes esculturals transitòries on la funció forma ja part de la visualitat crítica.

Invertint les funcions, les oficines ja buides es converteixen en la sala d’exposició, en este cas, intervingudes amb l’obra de l’artista. Una mena de recopilació dels treballs realitzats en els darrers 10 anys a què no tenim accés, perquè les oficines són espais vetats al públic.

Si les funcions de l’àmbit intern estan fora i les de l’extern dins, este projecte torna a proposar un escenari on els rols de l’espai, les seues funcions i les de l’espectador són extrapolades, en este cas, per mitjà d’una intervenció escultural en el mateix edifici de l’EACC, en què l’artista genera un accés lliure des de l’exterior a un espai interior de la institució exclòs de la resta de l’espai expositiu i al qual no es té accés des de l’interior de la sala d’exposicions sinó des de l’exterior de l’edifici. Un element-escultura que per un altre costat proposa una relectura entre la funció de l’espai expositiu i les obres que s’hi exposen o les obres en funció de l’edifici que les ha de contindre o acomodar.

Paral·lelament a estos tres components que rearticulen funcions i lectures de la institució, les obres i els rols d’estes i els espectadors, Álvaro Perdices ha produït un conjunt de videoinstal·lacions i fotografies fruit de tres experiments-accions realitzades entorn de les parets internes de la sala de l’Espai. En estes tres situacions es va treballar indistintament amb tres diferents grups de protagonistes: 22 xiquets de l’escola Censal de Castelló; 27 gossos del centre de recuperació canina Servican de Castelló i 15 estudiants de la Facultat de Belles Arts de València.

Amb estos grups es van realitzar diferents exercicis que —per mitjà de l’activitat física, la performance, la imitació i l’acció instigada— presenten i visualitzen les respostes o comportaments dels diferents cossos i la seua politicitat amb l’espai institucional. Respostes que vénen des de les reaccions internes, des de terrenys de la psique desconeguda, del transcendent, de la representació del trauma projectat o de la resistència a fer palès el símptoma i el lloc on la capacitat de conèixer és precisament la incapacitat humana.

Les diferents filmacions d’estes performances es converteixen en videoinstal·lacions que relligen i interpreten les característiques físiques de l’espai.