John Knight
Cold Cuts

21 de gener 2008

27 d'abril 2008

Des de finals dels anys seixanta, el treball de l’artista John Knight ha aconseguit eludir qualsevol temptativa fàcil de classificació, i ha assumit una distància immediata i crítica amb l’etiqueta, massa generalitzada, d’Art Conceptual. En lloc d’això, Knight va adoptar una posició més singular, i no va dubtar a re-utilitzar l’objecte/subjectes dins del seu entorn natural, sense limitar-se a eixa mera reinterpretació del ready made o del simulacre tan habitual en molts artistes contemporanis del moment.

I ens referim, en particular, a la reconfiguració dels entorns habituals de mantes elèctriques, marcs de finestra, cartells turístics, timbres de bicicletes, revistes populars, targetes bancàries, etc., confrontant-la als models discursius de l’arquitectura, el «disseny» o les estratègies de la publicitat en general, en un intent per situar allò que Knight en diu el lloc de l’«over-design».

Un lloc  de producció codificat(s) dins d’una certa aparença de ‘refinament’ que excedeix els límits d’eixe art fet a la mesura de l’ànsia de consum, actuant al mateix temps amb una capacitat semàntica dirigida a cobrir una realitat més complexa, una realitat que se situa dins dels àmbits socials, econòmics o polítics de la producció cultural, però sense veure’s mai sotmesa als condicionaments d’un lloc específic d’inscripció, regint-se més aviat per uns flexibles mitjans de mobilitat capaços d’oposar resistència als problemes inherents als models estancats de la producció convencional.

El projecte de John Knight per a l’EACC, titulat Cold Cuts, fa referència directa al menú dels restaurants, als entremesos que precedeixen el plat principal, un llibre en este cas. Un llibre de viatges que ens transporta a diferents llocs del món, amb un punt de vista americà, o quasi podríem dir, amb un cert art de vivre, com a contribució als països visitats, a través de textos, relats, imatges i receptes. Perquè és sobretot la cuina el que ens permet acostar-nos a la identitat d’un país estranger.

En canvi, més enllà de l’aparença inofensiva d’estes peregrinacions turístiques ens toparem amb la interferència d’un viatge més problemàtic: el de la relació imperialista amb eixes cultures, amb la idea que defensa la necessitat de mantindre un determinat ordre mundial.

De l’espai del llibre al del museu i viceversa, s’anima el visitant a moure’s per este univers a través d’un dispositiu visual compost de signes, imatges i textos que ens recorda el d’una fira de mostres.

Una exposició que vol ser una invitació a l’exotisme de països pròxims o llunyans, i als sabors de les seues millors receptes.