Darcy Lange: estudi d'un artista a la faena

20 de gener 2012

29 d'abril 2012

Projecte comissariat per Mercedes Vicente
El present projecte expositiu, dedicat a l’obra de Darcy Lange, examina la trajectòria artística d’este pioner neozelandés del vídeo. Nascut a Urenui (Taranaki, Aotearoa-Nova Zelanda), la pràctica de Lange (1946-2005) va comprendre tant l’escultura com el vídeo, la fotografia, el cinema i el flamenc.

A finals dels anys seixanta, Darcy Lange va fer les seues primeres escultures abstractes, i en 1971 abandonà la seua carrera d’escultor i es va inclinar per la cinematografia, on va utilitzar tant la fotografia com el vídeo conjuntament per a explorar i documentar vídeos i pel·lícules amb el tema general de «people at work» (gent treballant). Va treballar al Regne Unit, Espanya i Nova Zelanda. En 1972 va començar a fer vídeos documentant el treball en fàbriques i mines angleses. Tres anys més tard, durant la seua estada a Espanya va realitzar l’obra Cantavieja, on reflecteix la faena del camp en el context rural. Al poc de temps va tornar a Nova Zelanda, on va prosseguir documentant l’existència dels treballadors, esta vegada a Taranaki, i, a finals de la dècada dels setanta, la lluita dels activistes maoris per conquerir els drets sobre la terra en la zona que va de Bastion Point a Ngatihine, al nord d’Auckland.

Des d’un punt de vista temàtic, «people at work» situa el treball de Lange dins d’un tronc de cinema documental i de fotografia de caràcter social i d’una genealogia ideològica compartida, que remet als fotògrafs Dorothea Lange i Lewis Hine, de la FSA nord-americana (Farm Security Administration) dels anys trenta del passat segle. Aquelles peces seminals el van convertir en un dels primers artistes a incorporar el pla seqüència per a registrar en temps real les accions de persones atrafegades en les faenes quotidianes. La seua incansable experimentació amb les possibilitats estructurals de la imatge en moviment i la imatge fixa va desembocar en un ús paral·lel de la fotografia, el film i el vídeo, presos simultàniament.

El poder que el primer vídeo portàtil tenia d’oferir feedback en viu i gravat permetia utilitzar-lo com a mitjà al servei de la crítica i l’anàlisi, com un catalitzador de canvi social. Lange va intensificar la relació amb els subjectes de les seues gravacions mostrant-los el material gravat. En els seus estudis de treball en escoles de Birmingham i Oxfordshire, Lange va gravar professors en les aules i després les reaccions d’estos i dels alumnes davant de les cintes. En aquells estadis inicials del vídeo no es disposava de mitjans electrònics d’edició, cosa que impedia convertir la cinta en un producte acabat, circumstància que va estimular el desenvolupament d’una estètica «processual» del vídeo. Lange no va concebre mai eixes cintes com a obres acabades, sinó com a «investigacions» i com «un procés educacional». Les reaccions dels seus subjectes davant de les cintes es van convertir en part integrant del seu corpus artístic, i van guiar-lo en el seu desenvolupament. En desvelar el procés, els vídeos de Lange es converteixen, per si mateixos, en estudis sobre la gravació de vídeo com a activitat laboral.

Amb motiu d’esta exposició s’editarà una publicació en castellà que ofereix un relat fonamental sobre la vida, el treball i l’activisme de l’artista, així com sobre la seua contribució capital a l’expansió del vídeo com a mitjà. L’historiador de l’art Benjamin H. D. Buchloh analitza la història de la fotografia documental i el vídeo conceptual amb l’objectiu de situar la dignificació del treball que Lange fa en els seus retrats com a contrast de la cultura artística consumista globalitzada. Guy Brett, crític i comissari, aborda el treball de Lange a la llum dels rumbs actuals de la cultura de pantalla i les dècades recents de la performance i la seua documentació. Dedica una atenció especial a les possibilitats del «nou» mitjà del vídeo, especialment en el seu ús del pla seqüencial, que va ser dels primers a fer servir, i el seu maneig de la reproducció del vídeo com a element del procés pedagògic en Work Studies in Schools. L’escriptor de cinema Lawrence McDonald analitza l’obra de Lange en relació amb el documental i l’etnografia, i utilitza l’origen dels estudis culturals com a antecedents històrics i teòrics. John Miller, fotògraf i estret col·laborador de Lange, i Geraldene Peters, comentarista d’estudis dels mitjans de comunicació, amplien el focus per a situar-lo en el Maori Land Project, i el connecten amb les pràctiques videogràfiques i fílmiques i amb l’activisme vinculat als drets maoris sobre el territori en els anys setanta i vuitanta del passat segle a Aotearoa-Nova Zelanda. Pedro G. Romero es refereix al flamenc com una eina per a la supervivència i una manera de viure. Aprofundeix en la devoció de Lange per la guitarra flamenca i pel seu mestre i mentor Diego del Gastor, de Morón de la Frontera. L’artista conceptual Dan Graham ens regala un homenatge personal en què parla de l’interés de Lange per la música del flamenc i del compromís que ambdós van compartir en tot allò referit a la comunitat i la justícia social. El text de Graham rememora la politització i l’avantguardisme de Lange, sobre els quals traça un paral·lel —en curiosa coincidència amb Buchloh— amb Courbet. Una descripció d’obres i una cronologia emmarquen tots estos debats en l’espectre global de l’obra de Lange.