« Espaicinema / 2016

— INFORME GENERAL II. EL NUEVO RAPTO DE EUROPA

19/21

INFORME GENERAL II. EL NUEVO RAPTO DE EUROPA

Direcció: Pere Portabella / Ajudant de direcció: Jordi Vidal Amorós / Fotografia: Elisabet Prandi / Muntatge: Òskar Gómez / Nac.: Espanya / Any: 2015. Color 126 min. (v.o. cast.)

Participants: Jesús Carrillo, Zdenka Badovinac, Adiga Colau, Itziar González Virós, Marina Garcés, Yaiza Hernández, Paul B. Preciado, Manuel Borja-Villel, Antonio Negri, Muriel Casals, Quim Arrufat , David Fernández, Isabel Vallet, Ferran Civit , Carme Forcadell, Jordi Martínez, Andreu Porta, Ignasi Termes, Jaume Asens, Simona Levi, Andreu Missé, Nagua Alba, Germán Cano, Iñigo Errejón, Eduardo Fernández Rubiño, Jorge Lago, Eduardo Maura, Alícia Duró, José Manuel Fortuño , José Antonio García – Olivares, Marcos Portabella Arnús, Rafael Simó, Antonio Turiel, Daniel Raventós, Ariadna Trillas.

Informe general II. El nuevo rapto de Europa, la pel·lícula més recent de Pere Portabella, tracta la  dimensió política, econòmica, social i ecològica de la crisi des de la perspectiva de les xarxes i de la cultura. Informe general II, dialoga amb una nova versió restaurada de la pel·lícula que constitueix el seu precedent, Informe general sobre algunas cuestiones de interés para una proyección pública.

En 1976, el cineasta català filmà un monumental fresc en moviment que recollia els últims moments del règim franquista i el procés de fundació d’un estat democràtic. Portabella articula una obra en què l’espectador és sempre conscient del dispositiu fílmic i del tipus de relat que aquest produeix. Aquesta nova versió s’ha restaurat per a acompanyar l’estrena d’Informe general II, tancant un díptic sobre els últims quaranta anys d’història.

Informe general II reacciona davant d’un altre moment històric també  accelerat, trastornat i urgent, en què el mapa de polítics i institucions naixents en 1976 ha estat desplaçat per un diagrama de nodes múltiples, oberts i canviants. ¿Com es reorganitza aquesta nova societat civil per a recuperar la funció instituent i transformadora de la política? De quina manera responen les institucions a aquest desafiament? Com connecta i dialoga el cine amb aquests nous processos?

Informe general II defén la funció de la cultura com a espai per a interrogar el present i el paper del museu també com a institució pública en la seua condició d’espai de dissensió i imaginació crítica des de la qual pensar quins són els nostres «relats», heretats i pròxims, i quin tipus de subjecte pot apropiar-se d’aquestes narracions i projectar-les cap al futur. La ciència, els col·lectius ciutadans, els moviments de base i les xarxes complementen la institució cultural, dibuixant un panorama d’incertesa que la pel·lícula de Portabella mostra i, al mateix temps, qüestiona.

 

Ciclo Dancing in the dark side: Cada dia una pelicula diferent
Dimarts i Dijous 20.00 h

DANCING IN THE DARK SIDE