« Espaicinema / 2016

— TRANSEÚNTES

26/28

TRANSEUNTES

Direcció: Luis Aller / Guió: Luis Aller i María José García / Fotografia: Emili Llorach, Carles Gusi, Quique López i Luis Aller / Muntatge: Luis Aller, Manu de la Reina i Olga Elies / Música: Pepe Rodaller / Nac.: Espanya / Any: 2015. Color 94 min. (v.o. cast.)

Participants: María Galiana; Sergi López; Santiago Ramos; Roger Coma; Duna Jové; Jordi Sánchez; Pep Munné; María José García; Joaquín Hinojosa; Lluís Marco; Iñaki Muñoz; Monica Glaenzel; Carles Martí; Joan Massotkleiner; Josep Oriach; Joan Pera; Germà Madrid; Gemma Brio; Homehr Etminani; Manel Espanyol; Silvia Steinvorth; Santiago Zannou; David García; María Cinta Compte; José María Velilla; Ramón Enric; Inés Ventos, Manu Prats…

La ciutat com a espai frenètic, però també territori del dolor, la corrupció i la desmoralització col·lectiva després de la derrota en la Primera Guerra Mundial va ser el gran tema de la pintura de George Grosz durant la seua militància en el front verista d’aquella Nova Objectivitat que va vindre a discutir l’expressionisme. En Circe, un dels seus treballs de 1927, una prostituta nua besa en la boca un porc vestit en la taula d’un cabaret de la República de Weimar. Aquell mateix any, Walter Ruttmann elevava el gènere silent de la simfonia urbana a una de les seues majors cotes d’excel·lència amb Berlín, simfonia d’una gran ciutat (1927). Transeuntes, segon llargmetratge de Luis Aller, pareix un fill mutant per al nou mil·lenni tant de la mirada de Grosz –a qui cita almenys en dos ocasions- com de la de Ruttmann, proposant una mena de fracturada polifonia de Barcelona que va començar a esbossar-se en plena ressaca postolímpica i no ha culminat fins hui.

És essencial conéixer el procés darrere d’aquesta pel·lícula per a enfrontar-se a la seua agressiva i fascinant naturalesa: amb un rodatge que va patir parades i reactivacions al llarg de vint-i-tres anys, Transeuntes creua en el seu entramat narratiu un bon nombre de microhistòries que, finalment, Aller ha sotmés a un violent procés de muntatge que integra 6.000 -o 7.000, segons les fonts (confessa aquest crític que no els va comptar en persona)- que reforcen la sensació de caos que vol transmetre el conjunt. El dilatat procés fa que convisquen solucions dramatúrgiques que han resistit malament el pas del temps amb audaces troballes (aquells títols de crèdit): el conjunt, en aquest cas, és molt més que la suma de les seues parts.

Després de la projecció del 26 d’abril se celebrarà un col·loqui amb Luis Aller, realitzador de la pel·lícula.

Ciclo Dancing in the dark side: Cada dia una pelicula diferent
Dimarts i Dijous 20.00 h

DANCING IN THE DARK SIDE