« Espaididàctic / 2015

— CARTOGRAFÍES SONORES: Apunts al voltant de l’art sonor

Horari: De les 11.30 a les 14.00 h i de les 16.00 a les 18.30 h

Preu: 5 € públic en general

Forma d’inscripció: A través de l’adreça electrònica actividades@eacc.es

Fi de la inscripció: Divendres 11 de desembre

Places limitades: Fins a cobrir aforament

12/12/2015

Un mapa pot ser utilitzat com a model d’ordenació, però també com una invitació per a traçar rutes previstes o imprevistes. Per això, i aprofitant l’exposició de Ryoji Ikeda l’Espai proposa un seminari al voltant del present de l’art sonor, els seus protagonistes i el model d’exposicions que l’acullen. D’aquesta manera, i amb l’ajuda de Juan Cantizzani, Antonio de Egipto, Ramón González-Arroyo, José Manuel Costa i Edu Comelles esperem poder ajudar el públic assistent a traçar els seus propis recorreguts, plantejar possibles dreceres o descobrir paisatges sonors fins ara desconeguts.

Juan Cantizzani (Colectivo Weekend Proms) i Antonio de Egipto (Bandaàparte Editores)

MASE. Història i presència de l’Art Sonor a Espanya

De tots els terrenys artístics, pot ser que el que haja experimentat majors avanços, tant en la seua recepció com en la seua generació, siga l’Art Sonor. Aquest és un concepte angèlicament indefinible, la qual cosa el fa més lliure però no menys efectiu. I, més enllà del concepte, són obres, intervencions concretes davant de les quals el públic pot tindre una experiència directa, sense la necessitat de mediacions teòriques o intel·lectuals. És l’immediat poder del so. Un art, si es vol, per a tots els públics. MASE tracta de continuar la línia d’investigació sobre Art Sonor en l’Estat Espanyol iniciada pel projecte Sensxperiment en 2006. Ja llavors, es van posar en circulació una sèrie de materials bàsics i referencials reflectits tant en una publicació física com en una web específica (http://mase.es/old).

Des d’aquell any 2006, l’Art Sonor ha anat convertint-se en una cosa molt més familiar per als públics espanyols. La porta d’entrada al conjunt del projecte és una nova web http://mase.es com a espai de documentació, repositori, base de dades, arxiu i banc de recursos, així com la nova publicació que contenen algunes de les línies d’investigació generades pel projecte MASE durant la seua nova edició celebrada entre 2012 i 2014.

D’aquesta manera i durant la ponència s’exposaran diversos aspectes i processos de treball que el projecte va posar en marxa en aquesta nova edició, així com una introducció als continguts de la publicació i línies abordades.

Weekend Proms (Juan Cantizzani) és un col·lectiu de producció cultural amb seu a Lucena (Còrdova), que tracta de generar i dinamitzar espais i xarxes d’acció i investigació on posar a prova, explorar o desenvolupar processos de treball i iniciatives vinculades amb la pràctica artística i la seua relació amb l’esfera pública, social i institucional.

Dedica especial atenció a aquelles propostes que empren o partixen del so com a mitjà de transmissió, producció de coneixement i reflexió, com a element de creació de subjectivitat, com a ferramenta d’observació social i pràctica crítica. L’activitat del col·lectiu comença en 1994 i es constituïx com a associació cultural l’any 2000. Des de llavors posen en pràctica distints processos de treball, tractant de propiciar, recolzar i visibilitzar diverses iniciatives que s’inscriuen en aquests àmbits.

http://weekendproms.tumblr.com

Bandaàparte editores (Antonio de Egipto) és una editorial independent andalusa, nascuda a l’octubre de 2012, que dóna cabuda en el seu catàleg al que anomenen “no-escriptors”, creadors que inclús venint de disciplines diferents de l’escriptura troben en aquest mitjà una forma més de canalitzar les seues inquietuds. Tot açò entorn de 4 col·leccions (Narrativa, Poesia, Gràfica i Assaig). Entre els seus autors trobareu músics, gent del cine, del món de la tecnologia, periodistes, artistes plàstics, visuals, sonors… En la col·lecció d’assaig apostem per obres divulgatives que en principi podrien estar destinades a minories però de les que creiem que no estan renyides amb el món comercial. Les publicacions de Bandaàparte estan reforçades per un meticulós treball d’edició.

www.bandaaparteeditores.com

 

Ramón González-Arroyo

El So com a Entitat Espacial. Art Sonor i Música Electroacústica.

Els mecanismes de la nostra percepció units a una concepció espacial del so han sigut eixos fonamentals en l’experimentació i creació d’Art Sonor i Música Electroacústica. S’han traçat així dos línies d’evolució independents, que potser s’han trobat allà o ací.

Ramón González-Arroyo. Realitza els seus estudis musicals a Madrid, els quals continua posteriorment a Utrecht, l’Haia i París. Entre els seus mestres: C. Bernaola, L. de Pablo, G. M. Koenig i H. Vaggione. Realitza cursos d’informàtica musical a IRCAM, GRM i ACROE/ZKM. Combina la seua labor creativa com a compositor amb la investigació musical, col·laborant o dirigint diversos projectes en diferents institucions europees. The Choreography of Sound, el seu projecte més recent, emmarcat en la investigació artística i que va tindre com a seu l’Institut de Música Electrònica (IEM) de Graz, s’endinsa en la interacció entre matèria sonora i espai per a explorar distintes formes de concepció del so musical. Sorgixen així diverses obres musicals, com Topoi o Fantasyu (on matter and color) que busquen potenciar la plasticitat del so musical com a motor de creació. Les seues obres, instrumentals, electroacústiques o d’instal·lació, han estat presents en diverses temporades, festivals o museus d’Europa, com Wien Modern, Berliner Inventionen, Musique de Scène, Multiphonies, Signale, o el Kunstmuseum Bonn, Essl Museum de Viena i Koldo Mitxelena de Sant Sebasti.

 

José Manuel Costa

L’art sonor exposat

Una observació sobre la forma en què s’ha presentat l’art sonor i els problemes a què s’ha enfrontat, lluny de suposar una mera qüestió tècnica, explica moltes característiques i molts problemes que definixen les peculiaritats i l’experiència personal del mateix art sonor. Exposar un art que també sona suposa un profund canvi de paradigma en el mateix concepte museístic. Comprendre els problemes tècnics, administratius, ergonòmics i ideològics que planteja aquest tipus de pràctica, suposa en realitat comprendre també la pràctica en si.

José Manuel Costa. Crític d’arts visuals i sonores, periodista i comissari d’exposicions. Mentre estudiava Medicina en la UCM, es va incorporar a l’equip d’Onda 2, una de les FM dels primers setanta que van vindre a renovar, no ja la música programable sinó inclús la mateixa forma de fer ràdio a Espanya, activitat que va continuar com un dels fundadors de Radio 3 en RNE. Pràcticament al mateix temps va començar a escriure en revistes especialitzades de música (Vibraciones, DiscoExpress), participant en la fundació d’alguna d’elles (Ozono) i recalant finalment en un acabat de nàixer El País com a crític de música no clàssica, en obtindre el Premi Nacional de la Crítica, va passar a fundar i dirigir Radio El País. A continuació va saltar a la  revista La Lluna de Madrid, acabada d’obrir, com a subdirector d’aquesta, per a després passar a ABC i fundar, amb Catalina Luca de Tena el “Suplemento de las Artes” en ABC.

 

Edu Comelles

AGOST

Presentació en directe del disc Agost publicat en directe pel segell Spa.RK de Barcelona. La intervenció es dividix en dos parts, una breu explicació introductòria sobre el concepte i la producció del disc acompanyada d’una reflexió sobre l’ús musical i compositiu de gravacions de camp o paisatges sonors i la seua posada en escena performativa i gestual.

Agost és un disc creat utilitzant, únicament i exclusivament, el so d’una copa de vi. L’autor ha explorat les possibilitats sonores, musicals i compositives de l’acte de fregar amb el dit el coll d’una copa de vi o percudir el propi vidre. El material ha sigut mostrejat, estirat, disminuït i transformat fins a crear un univers sonor únic, el qual s’ha conjuntat amb les intervencions en el disc de quatre músics aportant la guitarra, el violoncel i la percussió al treball de gravacions de camp del mateix Edu Comelles.

Edu Comelles. Doctor en Belles Arts, MSc en Disseny de So (Edinburgh University), MA en Arts Visuals i Multimèdia per la Universitat Politècnica de València. Actualment es troba involucrat en diversos projectes artístics individuals i col·lectius que entren en relació directa amb el paisatge sonor i la composició. Edu Comelles treballa des de l’any 2006 en composició sonora. Els seus treballs han sigut publicats per diversos segells discogràfics de lliure distribució, com ara Resting Bell (Berlín), Test Tube (Portugal), Impulsive Habitat (Portugal) o Audiotalaia (Espanya). Ha participat en festivals portant al directe el seu projecte personal i Cello + Laptop en col·laboració amb Sara Galán. La seua obra ha sigut exposada o difosa en el Museu Reina Sofía de Madrid, el CCCB de Barcelona o el MUAC de Ciutat de Mèxic, entre d’altres. És el fundador i director d’Audiotalaia, una plataforma dedicada a la difusió i producció de músiques experimentals a Espanya i també codirigix, junt amb Juanjo Palacios, la plataforma de difusió LEA Ediciones, centrada en gravacions de camp. Actualment treballa amb Fernando Ortuño en l’Escola Superior de Disseny de València desenvolupant un projecte d’investigació que planteja models expositius per a l’art sonor i les músiques experimentals.