« Espaididàctic / 2010

— Instantànies. Accessos indirectes a la cultura contemporània

2 i 3 de juliol

Instantànies. Accessos indirectes a la cultura contemporània és un seminari obert i interdisciplinari fruit d’un procés que es va iniciar amb els Estudis de cultura contemporània i que va tindre la seua evolució a través de les diferents edicions d’Accessos indirectes a la cultura contemporània.

La present edició aglutina vuit persones que a través del seu treball, idees i investigacions ens permeten reflexionar sobre diferents àmbits de la quotidianitat.

També s’han buscat uns certs vincles geogràfics entre els participants a fi de partir de realitats locals que ens permeten entendre millor fins a quin punt el global i el local configuren un tot del qual resulta impossible desprendre’s.

Finalment Instantànies té la intenció de continuar sent, en la mesura de les nostres possibilitats, una plataforma de debat que ens ajude a plantejar-nos el nostre paper com a ciutadans però també analitzar aquells models tant socials, polítics, econòmics o culturals que conformen les nostres societats contemporànies.

PONÈNCIES

Divendres 2 de juliol / 11.00 h 
Ponencia en castellà
A càrrec de Kiko Amat

CRÍTICA MUSICAL: CONTRAINDICACIONS I SUGGERIMENTS PER AL SEU ÚS SEGUR
Kiko Amat exposarà un decàleg de punts —en concret, 17— que critiquen la forma en què s’efectua una gran part de la crítica musical hui en dia, i establix veritats per a la seua milloria. La conferència també podria titular-se «Conselleria per a aspirants a crític musical», perquè està estructurada en forma de consells.
Al final de la xarrada es realitzarà una demostració pràctica en pissarra del «Teorema Amat-Martínez de la Crítica Musical d’Infinita Justícia», que el propi Kiko Amat ha creat recentment al costat de Manolo Martínez, del grup Astrud. El dit teorema s’exemplifica amb un exercici de falsa ciència exacta.

Divendres 2 de juliol / 12.30 h
Ponència en català
A càrrec de Teresa Forcades i Vila

LA MEDICALITZACIÓ I L’ABÚS DE CONFIANÇ
Apel·lar a la confiança en temes empíricament demostrables és inadequat, i si qui apel·la a la confiança es troba en una posició de poder, l’apel·lació a més d’inadequada és sospitosa: per què s’apel·la a l’argument d’autoritat i s’invoca la confiança en lloc de donar dades que convencin per elles mateixes?
Aquesta és la pregunta que s’ha fet molta gent al nostre país i en tots els països en què s’han intentat dur a terme campanyes de vacunació massives per fer front a la grip A del 2009. A partir d’aquest exemple s’oferiran algunes reflexions sobre els procesos de medicalització operatius en les societats occidentals contemporànies i sobre un model de subjecte capaç de ser agent polític en aquest context.

Divendres 2 de juliol / 17.00 h
Ponència en castellà
A càrrec de Carlos Taibo

EN DEFENSA DEL DECREIXEMENT
La visió dominant en les societats opulentes suggereix que el creixement econòmic és la panacea que resol tots els mals.
Al seu empar —se’ns diu— la cohesió social s’assenta, els serveis públics es mantenen, i la desocupació i la desigualtat no guanyen terreny. Sobren les raons per a recelar, tanmateix, de tot això. El creixement econòmic no genera —o no genera necessàriament— cohesió social; provoca agressions mediambientals en molts casos irreversibles, propícia l’esgotament de recursos escassos que no estaran a disposició de les generacions futures i, en fi, permet l’establiment d’una manera de vida esclava que convida a pensar que serem més feliços com més hores treballem, més diners guanyem i, sobretot, més béns encertem a consumir. Davant d’açò s’imposa la certesa que, deixat arrere un nivell elemental de consum, l’acreixement irracional d’este darrer és abans un indicador d’infelicitat que una mostra del contrari.

Divendres 2 de juliol / 18.30 h 
Ponència en català
A càrrec d’Esther Vivas

QUI DECIDEIX ALLÒ QUE MENGEM? AGRICULTURA INDUSTRIAL VERSUS SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
La creixent mercantilització de l’agricultura és una realitat innegable a dia d’avui. La creixent privatització dels recursos naturals (terra, aigua, llavors…), l’aplicació de les polítiques d’ajustament estructural, el monopoli existent al llarg de tota la cadena comercial ens han conduït a una crisi alimentària sense precedents, on una de cada sis persones en el món passa gana, malgrat que mai en la història s’havien produït tants aliments com en l’actualitat.
En aquest context, qui decideix allò què en mengem? La resposta és clara: un grapat de multinacionals de la indústria agroalimentària, amb el beneplàcit de governs i institucions internacionals, acaben imposant els seus interessos privats per sobre de les necessitats col·lectives.
Enfront d’aquesta dinàmica, es fa més urgent que mai reivindicar el dret dels pobles a la sobirania alimentària, a controlar les polítiques agrícoles i alimentàries i a decidir com, on i qui produeix allò que mengem. Unes polítiques que s’han d’aplicar tan a casa nostra com en els països del Sud.

Dissabte 3 de juliol / 11.00 h
Ponència en català
A càrrec de Mar Jiménez

30 ANYS D’ECONOMIA, 30 ANYS SENSE POLÍTICA
La dècada dels 80, liderada per Margaret Thatcher i Ronald Reagan, va entronitzar l’economia i va enterrar la política. «L’Estat és el problema», s’argumentava. «Els models matemàtics fan innecessària la regulació dels mercats financers», s’afegia. La revolució conservadora va voler fer tabula rasa amb els guanys de la revolució socialdemòcrata, que després de la Segona Guerra Mundial no només va domesticar el capitalisme si no que va combinar els principis d’igualtat i justícia amb la llibertat individual. En els últims trenta anys, tanmateix, la política ha estat sotmesa als dictats de l’economia.
Els mercats han manat per sobre d’altres consideracions fins que, el setembre de 2008, la caiguda de Lehman Brothers va dinamitar el somni neoliberal. La crisi és una oportunitat única per a un nou canvi de paradigma, que torni a situar els principis de llibertat i justícia al centre de l’acció pública. Estem aprofitant aquesta oportunitat? Hi ha elements per a posar-ho en qüestió.

Dissabte 3 de juliol / 12.30 h
Ponència en castellà
A càrrec de Begoña Román

LA DIMENSIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT CIVIL: REFLEXIONS DES DE LA FILOSOFIA PRÀCTICA
És èticament i políticament irresponsable deixar la política en mans exclusives dels polítics professionals: el crepuscle de la democràcia està garantit. La màxima kantiana de Sapere aude (atreveix-te a pensar per tu mateix) i la seua insistència a fer un ús públic de la raó apunten a la necessitat d’explicitar la dimensió política de la societat civil.
Farem una crítica contra el atomisme o individualisme antropològic en què se sustenta part de la cultura contemporània, incapaç de superar una mera crítica contracultural o una cultura del no. Si cal generar polítiques emancipadores, amb propostes positives, entusiasmadores de cohesió social sense caure en la ingenuïtat i el «bonisme», ens cal recuperar la dimensió política de la societat civil.

Abordarem dos àmbits d’aquesta societat civil: per una banda, el món del tercer sector, ONG i voluntariat; per una altra, el món universitari i cultural. A tots dos cal recordar-los el seu compromís de transformació social i política.

Dissabte 3 de juliol / 17.00 h
Ponència en català
A càrrec de David Castillo

DE LA CONTRACULTURA AL HIP-HOP O L’APROPIACIÓ DEL CARRER
La conferència farà un recorregut per els principals aspectes de la cultura hip-hop, des del concepte de la nació zulú i els moviments reivindicatius a través de la música rap, els grafits —hereus de la tradició del muralisme— i el breakdance, entre altres aspectes. El fenomen es connectarà amb altres llenguatges emergents com la contracultura, el punk i les tradicions avantguardistes del segle XX, com el dadaisme, surrealisme, lletrisme, situacionisme, etc. El repàs inclourà els començaments a Nova York a partir de les batalles del grafit contra l’ajuntament de la ciutat, així com els nombrosos conflictes derivats de la seva relació amb la violència, el racisme i el masclisme. El canvi de percepció entre els cervells dels Black Panthers dels anys seixanta i setanta contrasta amb la dialèctica sovint poc matisada dels líders d’un moviment que es perpetua durant les últimes dècades.

Dissabte 3 de juliol / 18.30 h 
Ponència en castellà
A càrrec de Rafael Chirbes

LA NOVEL·LA COM A BUMERANG
Rafael Chirbes abordarà la incertesa del novel·lista del nostre temps. No tenim darrere de nosaltres una burgesia que apressa el pas i espenta. Tampoc no tenim bolxevics vestits amb caçadora de cuiro i coberts amb una gorra marcada amb una estrela roja. Ni tan sols creiem en els escriptors com a imants que atrauen la dolorosa energia dels humans, aquells homes que portaven la paraula «desgràcia» escrita al front, als quals l’àngel cec de l’expiació assotava sense pietat per a edificació dels altres, i dels quals parlava Baudelaire. Els novel·listes de hui rondem, tímids i solitaris; ensumem l’olor confusa del temps, intentem atrapar una cosa que ni tan sols sabem què puga ser.

INSCRIPCIÓ
LLoc: Espai d’art contemporani de Castelló
Preu: 20 €
Forma de pagament: A la recepció de l’EACC
Termini d’inscripcions: 1 de juliol o quan es cobrisquen les places
Places limitades
Per a més informació: actividades@eacc.es (tel. 964 72 35 40)

La Universitat Jaume I reconeixerà l’assistència a aquest seminari amb mig crèdit de lliure elecciò