IDEOLOGÍA EN REPOSO

6 d'octubre 2017

14 de gener 2018

Gaudir de les peces de Sáez no és una cosa que succeeix sovint; el passat mes de maig va inaugurar la mostra Por las Ramas, en el Jardí Botànic de la Universitat de València, fet que va suposar la seua reaparició des de l’última exposició en 2008, en la Sala Parpalló. A més, l’artista no exposa en la seua ciutat natal des de la Colección Exclusiva de 1996, i Ágora, en 2003, en què explicava amb dibuixos i aquarel·les el projecte de mosaic per a l’Àgora de la UJI. Per aquesta raó suposa un gran repte i enorme satisfacció poder comptar amb la seua obra a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló.

Sota el títol Ideología en reposo, presentarà per primera vegada la sèrie Reencarnaciones, iniciada en 2012, i en què, actualment, continua utilitzant el retrat com a document social i paisatge psicològic. Així mateix mostra una selecció de les sèries inèdites de l’última dècada: Dios lo ve (2009), Dime la verdad (2010), No seas idiota (2011), El turista del espacio (2013-2014), Mon Oncle (2015) i Tomoe (1999-2015).

Una part molt important de la mostra seran els treballs recents que el pintor ha preparat ex professo per a aquest projecte: Pentagrama, Ni contigo ni con él, Tramoya, Anatomía de la influencia, o Rear Window, tots de 2016- 2017. Aquestes sèries i les anteriors mostren un recorregut paral·lel que, finalment, convergeix per a entrar en acció per primera vegada en l’EACC. Estaran també presents peces solitàries com La noche de las cien cabezas, un homenatge al llibre del mateix títol que va escriure Ramón J. Sender anys abans d’anar a l’exili, o altres com Antonio, o P.D., xicotets homenatges a gent pròxima a l’artista, totes d’enguany.

Sáez ha desenvolupat una poètica depurada i precisa al voltant del color, la figura, la naturalesa i el món dels objectes. L’artista considera el dibuix com la forma més subtil de pintura, i a través d’aquest fa una aproximació sensual i amb forta càrrega psicològica a gèneres com el bodegó, el paisatge, el retrat o la figura.

Les obres de Manuel Sáez que es mostren funcionen com a peces d’un puzle que poden actuar a soles; però, arribat el moment, faciliten el treball coral o la configuració variable. L’exposició es llig capítol a capítol o com un tot, això sí, el guió dependrà de la manera que l’espectador tinga d’acostar-se a les obres, perquè aquestes, plenes de referències externes, llancen infinitat de preguntes.

Manuel Sáez, nascut a Castelló en 1961, pertany a la generació d’artistes plàstics que va emergir en els anys 80, resideix i treballa a València des de 1984. Es podria parlar de la seua carrera des de 1981 quan, després de passar un any a Barcelona, on la seua pintura s’aproxima a l’expressionisme dominant de l’època, el seu treball fa un gir radical i se centra en la investigació de la imatge quotidiana. Amb un llenguatge depurat i una pinzellada continguda, analitza elements del còmic, els mitjans de comunicació i la història de l’art. A aquest període pertanyen sèries emblemàtiques com a Caza, o Immagini Registrate.

En 1989, instal·lat a Madrid, pinta la sèrie Arquitecturas, per la qual l’any següent rep el premi Ícaro. En 1990 es trasllada a l’Acadèmia d’Espanya a Roma i comença a desenvolupar una sèrie d’autoretrats anomenada Biografía no autorizada. A aquesta la segueixen projectes com Dioptrías (1992), Aquiles (1993) o Prototipo (1994).

En 1995 passa una temporada en la República Dominicana i realitza la sèrie Trópicos, una col·lecció d’obra en paper, en què bodegons, paisatges i figures retraten l’escena caribenya. Des de 2000, amb un ús cada vegada més depurat de la tècnica, produeix sèries com Soulville (1999-2000), Sur (2001-2003), Mosaico (2001-2003), i Distrito C (2006). Ja en 2003 finalitza el mosaic Guante Blanco —1884 metres quadrats— que ocupa el paviment central de l’Àgora de la Universitat Jaume I.

La seua trajectòria es compon d’una llarga llista d’exposicions individuals i col·lectives per tota la península i l’estranger. L’han acollit en el Cercle de Belles Arts de Madrid, l’IVAM, Centre del Carme de València o el Museu Rufino Tamayo de Ciutat de Mèxic entre altres espais emblemàtics, així com en nombroses galeries. La seua obra, a més, forma part d’un gran nombre de col·leccions públiques i privades.

La publicació reprodueix tota l’obra exposada i compta amb la col·laboració dels autors Pablo Llorca, María Sáez i Rosa Ulpiano, els qual aborden l’obra de Sáez des de molt diferents perspectives, a ells voldria agrair-los la contribució al projecte amb l’aportació de texts inèdits.

Per finalitzar, no puc fer altra cosa, que agrair a l’equip de l’EACC la seua  completa dedicació, la implicació i el saber fer. També voldria agrair a Antoni Ballesteros l’exquisida professionalitat i els grans encerts i, finalment, a Manuel pel recolzament incondicional que ens ha prestat en tot moment, per l’entrega a l’hora d’idear i materialitzar el projecte i pel seu sentit de l’humor.

Finalment voldria agrair la Conselleria de Educació, Investigació, Cultura i Esport, que mitjançant l’Institut Valencià de Cultura, ha confiat en aquest projecte i ens ha prestat ajuda, persones i institucions sense les quals aquesta Ideología en reposo no haguera estat possible.

Lorenza Barboni
Direcció EACC