Lawrence Weiner
Sota el sol

23 d'octubre 2009

29 de març 2010

Lawrence Weiner és un investigador de materials i de les seues relacions amb humans i amb altres elements al món. Des del principi de la seua carrera, Weiner ha treballat en l’estudi, introduint materials i experimentant amb les seues propietats. Per a evitar les limitacions i l’especificació d’exposar objectes, en 1968 Weiner torna al llenguatge com a mitjà per a presentar la seua escultura. En traduir el seu treball d’estudi al llenguatge, Weiner comunica el contingut de cada obra sense especificar cap de les seues qualitats físiques. Les propietats del llenguatge uneixen les aspiracions de Weiner per a la seua obra: ser accessible, subjectiva, i sobretot apropiada per a un públic variat.

Conegut com un dels pioners del conegut com Art Conceptual, Lawrence Weiner s’autodefineix com un escultor que usa el llenguatge com a mitjà expressiu. Des de finals dels anys 60 la seua obra s’ha materialitzat en llibres, animacions i cançons, samarretes, pins, tatuatges, albellons, pòsters… La seua proposta s’articula fonamentalment al voltant del material lingüístic. Weiner pren el llenguatge com a matèria escultòrica amb la qual crear les obres, tècnica que empra per a compondre Sota el sol, projecte concebut per a l’Espai d’art contemporani de Castelló.

Weiner considera que la construcció lingüística pot provocar la mateixa reacció en l’espectador que un objecte convencional, ja que la importància de la idea està per damunt de la materialització de l’obra. El concepte és la peça d’art independentment del suport utilitzat.

Encara que l’obra de Weiner és sovint d’una eloqüència extremada, i flirteja fins i tot amb la poesia, l’obra d’art no és el text sinó més aviat la idea (o contingut) que presenta en el llenguatge: el material, moviment o transició referenciada per les seues paraules. Sempre que s’expresse el contingut, l’obra pot estar recreada en multitud de formes: parlada, com a llenguatge escrit, o com una manifestació construïda de l’objecte o les circumstàncies que el llenguatge descriu.

Tot i que les seues obres puguen mostrar una certa aparença poètica, es tracta de tot el contrari; no és amb allò que no es pot traduir, allò que no es pot expressar, amb el que Weiner s’enfronta, sinó més aviat amb la necessitat de traducció, i per tant amb la problemàtica de la interpretació. Weiner fa servir el llenguatge de manera constructivista i no hermenèutica; no distingeix entre substantius o verbs, entre objectes i accions. Com ell mateix expressa, en les seues proposicions no s’indica un sentit determinat: «L’art que per a la seua apreciació imposa al receptor condicions (…) constitueix al meu parer una estètica feixista. El meu art no dóna mai direccions».

En les darreres quatre dècades Weiner ha realitzat obres i exposicions amb textos pintats o vinilejats directament sobre la paret, paviments o façanes d’edificis; en cartells i llibres que ell mateix dissenya. D’esta manera, l’art de Weiner no existeix solament com a llenguatge, ni es limita a ser escrit sobre un suport, sinó que incorpora la vaguetat de significat que pot existir en les coses parlades o en les traduïdes. Col·locant la seua obra en diferents contextos clarament accessibles democratitza la seua proposta voluntàriament.

Responent a la invitació de l’EACC, Lawrence Weiner proposa el projecte Sota el sol en dos versions: un treball concebut per a l’espai públic i una exposició en què desplega els seus conceptes a la sala de l’EACC.

Projecte d’art públic (Permanent)
Activitat de Dansa

Activitat de Dansa