Procés de treball Grup Les Coves

Grup Post Marks Les Coves: Paula Algueró Ballester, Manuela Artó, Mari Carmen Barrera Sales, Fina Colomer Collado, Francisca Colomer Collado, Francis Cruz Vaquer, Angelita Escorí Nos, Hermenilda Gimeno Cruz, Rosa María Moliner, Catherine Pallu, Amparo Ruiz Martorell i Fina Salvador Muñoz.

Video

Arran d’una de les exposicions que un grup de dones covarxines, afeccionades a la pintura, va fer a les Coves a l’agost de 2011, l’Ajuntament de la localitat, a través de l’Espai d’art contemporani de Castelló, es va posar en contacte amb algunes de nosaltres per a proposar-nos participar en el projecte Post Marks.

Amb la finalitat d’establir el primer contacte entre el grup i l’EACC, férem una visita guiada a l’Espai, on vam veure l’exposició 5x5Castelló11. Premi Internacional d’Art Contemporani Diputació de Castelló, i vam conéixer Juan Francisco Fandos, coordinador del projecte Post Marks entre l’EACC i el nostre grup.

L’Ajuntament ens va facilitar l’alberg de la població per a reunir-nos i treballar. En aquest espai vam començar a fer reunions setmanals per a dur a terme el primer treball que havíem d’enviar a Berlín el 31 d’octubre.

Sense definir un tema concret, cada participant va elaborar una obra personal de caràcter introspectiu. Van sorgir diversitat de propostes relacionades amb el pas del temps, la maternitat, la faena, els records de la infantesa… totes relacionades amb l’espai on vivim i que ens uneix, que és el nostre entorn rural.

A causa d’esta primera experiència es van produir activitats de formació paral·leles. Una ceramista integrant del grup va proposar a la resta ensenyar el treball amb el fang al seu taller. Esta activitat ens va permetre conéixer altres tècniques i materials diferents dels proposats dins del projecte que ens exigia limitar-nos a treballar obra en paper i en un format determinat per a poder-la enviar per correu postal.

Per necessitats del projecte, el grup va anar creixent gradualment. S’hi van incorporar noves integrants que van enriquir els llenguatges que ja estàvem treballant i s’hi va incloure la fotografia, cosa que ens ha permés registrar tota l’activitat que estem desenvolupant.

Després d’enviar el primer treball, des de l’EACC es va proposar fer una nova visita guiada, esta vegada a l’exposició de l’artista japonesa Atsuko Tanaka. També es va dur a terme una reunió en què el coordinador ens va aconsellar començar a desenvolupar una proposta partint d’un tema comú.

En eixe sentit vam mantindre una reunió on totes les participants, a manera de pluja d’idees, vam proposar infinitat de temes que van sorgir arran de la pregunta inicial: com entenem la nostra marginalitat? En estos debats vam enfrontar les idees i els sentiments negatius que eixe concepte té per a nosaltres amb aquells altres de positius que, en definitiva, són els que volem mostrar. Parlem de la soledat, la mort, la rutina, els comiats, el paper de la dona en el nostre entorn, la vellesa… però també dels records de la infància i joventut, de les amistats, de l’autonomia, de les aficions, dels retrobaments, de la llar com a espai habitable, de com afrontar els canvis en la vida, de la naturalesa que ens envolta, etc.

Una vegada discutits tots els temes, el grup va acordar treballar sobre Natura/Entorn. Començàrem a reunir-nos dues vegades per setmana i en una de les trobades vam veure imatges sobre el Land Art, els seus artistes més representatius i els més actuals. Per a concretar les diferents propostes que sorgien (folrar l’arbre del pati de l’alberg, penjar-ne artefactes creats per cada una de les integrants, vàrem decidir fer distintes intervencions en l’alberg amb materials propis i característics del nostre entorn i regió. També vam decidir preparar el dinar de benvinguda a la resta dels grups (d’Anglaterra, Itàlia i Alemanya) mostrant-los la gastronomia local que ha passat de generació en generació i que defineix en certa manera la identitat del nostre poble.

El divendres 10 de febrer vam rebre a les Coves l’organitzador de Post Marks, Tom Jones, i les representacions d’Anglaterra, Itàlia i Alemanya. Els grups d’Itàlia i Anglaterra van mostrar els seus treballs. Les educadores de museus de les respectives delegacions van explicar els processos creatius que han anat duent a terme a mesura que es feien les seues reunions.

Els participants d’estes delegacions ens van mostrar la seua satisfacció en conéixer-nos i saber on vivim i treballem. Tanmateix, vam tindre un cert despagament en veure que el nostre grup de correspondència a Alemanya no s’ha format i constatar que no estem experimentant els mateixos processos que la resta dels grups. També sospesem la necessitat de formar-nos en l’art conceptual, perquè la majoria de nosaltres provenim d’una formació més aïna academicista, centrada en la interpretació i mimesi de la naturalesa, amb un pes més fort en la utilització dels materials propis de la pintura i el dibuix, i una preocupació constant pel resultat final. I hem constatat que en este projecte es treballa des de la idea com a procés creatiu, la base de l’art conceptual, i que moltes de nosaltres no tenim quasi referents en este camp.

A partir d’esta experiència ens vam tornar a reunir per a acordar un nou tema de treball, en què els processos per a generar les obres que s’envien siguen més rellevants que l’obra final. Hem proposat gravar les sessions en què una de les integrants ens introdueix en l’art conceptual, generant debats en les reunions perquè en sorgisca el pròxim tema a tractar. Hem tornat a formular certes preguntes, entre les quals la invisibilitat de la dona rural, els estereotips que des de fora del nostre entorn tenen de nosaltres, la ràbia i la impotència que sentim per no poder mostrar d’una manera clara i directa que som igual que la resta de dones, amb les mateixes preocupacions, amb faenes dins i fora de la llar, lluitant per la nostra autonomia, independència i respecte per les nostres decisions. S’aborda en les reunions el paper de la dona en l’art, les artistes més rellevants des dels anys 60 (entre elles Jenny Holzer, Cindy Sherman, Shirin Neshat, el col·lectiu Guerrilla Girls…), també s’intenta mostrar el paper de la dona en la cultura visual actual, aportant a les reunions exemples que la televisió, la publicitat i els mitjans en general estan mostrant de nosaltres. I com a resultat d’estes reunions proposem fer una sèrie de fotografies i material audiovisual que mostre la nostra realitat més quotidiana, enfrontant-la amb els estereotips que es tenen de nosaltres, crear una identitat pròpia del grup de dones per a enfrontar-la a la identitat que ens imposen des de fora.

I és ací on ens trobem. Després d’haver fet la tercera visita a l’EACC, coneixent el treball de Darcy Lange, que reforça la nostra idea de generar imatges per a documentar el nostre pròxim treball.