RAPHAËL ZARKA. ESPAI PAVIMENTAT

3 de febrer 2017

21 de maig 2017

L’Espai d’Art Contemporani de Castelló mostra la primera exposició individual de l’artista francés Raphaël Zarka a Espanya. Es tracta d’un projecte específic, dissenyat per a la sala de l’EACC i coproduït amb el BPS22, Musée d’art de la Province d’Hainaut a Charleroi, Bèlgica.

Nascut a Montpeller en 1977 i resident a París, Zarka pertany a una generació de joves artistes per als quals les formes existents trobades constitueixen la matèria primera del seu treball.

Si bé el punt de partida de la seua obra és fonamentalment escultòric, hi destaca l’interés per l’art en l’espai públic i el repte que aquest suposa per als artistes. Ja des de molt jove sobreïx la seua fascinació per la pràctica i cultura del monopatí o skate, interés que ha desenvolupat com a autor de diversos assajos sobre la història del patinatge en monopatí o escrivint paral·lelament sobre la topografia i les estratègies, i de com l’experiència de patinar en diferents escultures urbanes i àrees públiques redefinix eixos indrets. A aquest fi l’artista planteja la pràctica del skate com una espècie de reescriptura d’espais destinats a un ús particular, per a posteriorment traslladar-los al quefer artístic. Reincideix, d’aquesta manera, en la mateixa pràctica que anteriorment li va marcar l’interés per les construccions escultòriques abandonades per a dotar-les de nous usos.

En usar el concepte d’«escultures documentals» en relació amb la seua obra. Zarka emfatitza el desig de treballar de manera voluntària amb formes preexistents, formes que es descobreixen més que no pas s’inventen. Igual que un arqueòleg quan desenterra un objecte, l’artista s’interessa no només pel que és, sinó per on i com s’ha trobat i per la història que ha marcat. Plantejament teòric que desplega indistintament a través de la fotografia, el vídeo, l’escultura i el dibuix.

Per tot això, si les reflexions de Zarka sobre el patinatge de monopatí apunten cap a l’ecologia de la creació artística de rellevància crítica i contemporània, el seu interés per la reutilització defineix la realització de les seues escultures «patinables», dissenyades a partir d’objectes científics creats pel matemàtic Arthur Schönflies (1853-1928), xicotets elements geomètrics dissenyats per a l’espai pavimentat que encaixen sense deixar espais buits. Zarka va dissenyar aquests mòduls ampliant-los a l’escala del mobiliari urbà i va aconseguir, d’aquesta manera, que els patinadors o skaters patinaren sobre les escultures. Aquestes formes realitzades en acer Cor-Ten són escultures per dret propi, amb uns angles i plans molt adequats per als patinadors. Així, els skaters han d’adaptar-se a les escultures de Zarka de la mateixa manera que s’adapten als objectes sobre els quals volen patinar en l’espai públic, ja que l’escala dels mòduls està basada en la dels bancs que fan servir els patinadors.

En el projecte per a l’EACC l’artista converteix la sala en un espai d’hibridació on patinadors i espectadors hauran d’establir els seus propis marcs de convivència.

Conjuntament es mostra en la part superior de la sala la sèrie de fotografies Riding Modern Art, que il·lustra aquest concepte. Són fotografies que l’artista recopila de revistes especialitzades de patinatge de monopatí, i que mostren diferents escultures públiques per les quals es patina i es gasten com a rampes de salt, mig-tubs…

Aquest treball d’arxiu consisteix en un treball en progrés que va començar en 2005 en format vídeo fins a convertir-se en una col·lecció fotogràfica a partir de 2007. A diferència de l’historiador o el crític d’art, Zarka desenvolupa ací un treball curatorial basat en una sèrie d’imatges d’escultures públiques i l’ús que els patinadors en fan. Escultors tan reconeguts com Serra, Deacon, Oteiza, Solano… apareixen al costat d’artistes menys coneguts o no considerats per la història de l’art, amb un reconeixement limitat a l’àmbit local. En aquest procés també cobra rellevància la figura dels fotògrafs professionals del patinatge de monopatí, que han vist restringida la publicació de les seues imatges principalment a revistes especialitzades. Després d’un contacte previ, Zarka els proposa formar part de la col·lecció, i els ofereix el mateix tracte econòmic que una revista especialitzada els proposaria. Finalment, cal subratllar el marcat caràcter coreogràfic de les imatges, ja que registren les figures i les formes dutes a terme pels patinadors/artistes derivades de la mateixa escultura i la seua geometria. D’aquesta manera els patinadors interpreten les escultures com si foren una partitura. Zarka assumeix així el paper de comissari, col·leccionista i editor de Riding Modern Art.

Riding Modern Art inclou imatges de :Éric Antoine, Loïc Benoit, Dave Chami, Robert Christ, Jon Coulthard, Ryan Flynn, Gaston Francisco, Matt Georges, Hendrik Herzmann, Nikwen, Tuukka Kaila, Bryce Kanights, Guillaume Langlois, Ludica, Alan Maag, Jonathan Mehring, Ian O’Connor, Patxi Pardinas, Guillaume Périmony, Alberto Polo, Leo Preisinger, Adam Sello, Bertrand Trichet, Seu Trinh, David Turakiewicz, Davy Van Laere, Marcel Veldman, Maxime Verret and Alexis Zavialoff

Credit :

 

Raphaël Zarka, Riding Schoenflies, 2016

skater : Sylvain Tognelli

photo : Maxime Verret