Espaicinema

Cicles temàtics, sessions monogràfiques sobre autors contemporanis, trobades amb cineastes i videoartistes de renom, així com l’organització de cursos i tallers amb diferents professionals del món audiovisual són algunes de les activitats que es retroben en aquest espai dedicat a l’estudi i la difusió de la cultura audiovisual.

QUEERZZINE : CREUANT LA VORERA D’ENFRONT

L’auge del cine d’identitat de gènere ja no és només d’interés entre la comunitat LGTBI, i ha passat a ser-ho del públic en general.
Un dels motius fonamentals que ho demostra és la qualitat de les pel·lícules. Els temes que es poden triar ja no sols es limiten a exposar les diferents orientacions sexuals, sinó que també indaguen en altres aspectes més habituals en el cinema de tots els temps (comèdia, thriller, acció, amor …). Un altre és la curiositat de la gent, mentre que fa uns anys pareixia relegat a minories d’una sola comunitat. L’últim valor que cal afegir-hi és l’econòmic, ara n’és més rendible la programació en sales comercials. El creixement de festivals gai-lesbo-trans, així ho demostra Zinegoak a Bilbao, per posar un exemple, que ara és un festival de dues setmanes de duració amb suport governamental i amb extensió a més de 30 localitats del País Basc.
No obstant això, en aquesta pantalla de terrassa d’estiu no he volgut deixar de banda l’aspecte característic que tenen les propostes cinematogràfiques de l’EACC: independència, versió original i actualitat (sense deixar de banda clàssics de culte del passat). Diverses mirades des de la vorera d’enfront; però no, per això, alienes a totes les persones.
El cine queer s’ha fet major, ja formen part del passat aquells personatges ombrius i decadents que protagonitzaven (almenys al nostre país) la majoria dels films. Ara podem gaudir de cintes de diversos continguts i protagonistes de diferents identitats de gènere, tant en pel·lícules independents com en les més comercials. Encara que no hauríem d’abaixar la guàrdia; a Espanya, l’últim any, el 55% de la joventut de la nostra comunitat ha patit assetjament escolar, i inclús hem hagut de lamentar algun suïcidi. Casos recents, com el de Txetxènia, ens demostren que encara queda molt per fer. Europa i el món en general no poden permetre que en ple segle XXI succeïsquen fets d’aquesta índole. També hem de tindre generositat amb el mal anomenat tercer món. Enguany se celebra el primer Queer Kampala Film Festival, del 8 al 10 de desembre; el primer de la història a Àfrica. Des de la nostra modesta posició a Castelló, donem-li el suport. No hem d’oblidar que allí hi ha la pena de mort per l’orientació sexual.
L’activitat cinematogràfica LGTBI és una realitat, bé siga, en format de llarga duració, com a documental o curtmetratge. Produccions elaborades, sèries de televisió o camèra en mà.
Creuen vostés el pas de zebra cap a l’altre costat de la vorera, la línia és discontinua i els esperem amb els braços oberts. No els demanem que ens besen en la boca, però sí que no s’incomoden o ho vegen innecessari quan ho fem.
Carlos G. Grimal

 

 

Ciclo Queerzzine: Cada dia una pelicula diferent
Dimarts i Dijous 20.00 h

QUEERZZINE