Espaicinema

Cicles temàtics, sessions monogràfiques sobre autors contemporanis, trobades amb cineastes i videoartistes de renom, així com l’organització de cursos i tallers amb diferents professionals del món audiovisual són algunes de les activitats que es retroben en aquest espai dedicat a l’estudi i la difusió de la cultura audiovisual.

DANCING IN THE DARK SIDE:

Pel·lícules de culte de la Subcultura Dark

 

La Subcultura Dark, potser siga més coneguda pel nom que rep com a corrent alternativa musical, es a dir, Goth o Gòtic, però tot i  estar clarament vinculada a aquesta expressió musical, la transcendeix com quasi cap altra cultura underground musical ho ha fet.

El senzill adjectiu Dark, per ell mateix, ja comprèn una gran varietat d’estils musicals del rock, el pop i l’electrònica, encara que de vegades només parcialment: afterpunk, postpunk, gothic rock, gothic metal, horror punk, death rock, batcave, darkwave, coldwave, dreampop, industrial, electric body music (EBM), future pop, synthpop, new romàntic, cabaret punk, neoclasical, dark folk, i d’altres avantguardes musicals. Però no, no és només aquesta dimensió la que fa del Dark una subcultura singular. Subcultura, que no “tribu urbana”, deixem aquest terme per a periodistes mandrosos.

Tot i néixer a les darreries de la dècada de 1970, els seus referents culturals es poden rastrejar fins al Romanticisme del segle XIX: la reflexió sobre la mort, la pèrdua, la malenconia, el mal,  les mitologies religioses o no, l’espiritualitat dels ésser humà més enllà dels deismes, etc.. Arreplega també, però, elements de tots aquells moviments filosoficoculturals afins, el prerafaelisme, el decadentisme, el simbolisme, l’expressionisme, el dada, el surrealisme, el realisme màgic, la nova carn, el posthumanisme, etc. En entrar el segle XX moltes d’aquestes expressions estètiques prengueren possessió del nou setè art, el cinema, que ràpidament creà noves expressions amb gèneres liminars com el terror, l’horror, la ciència ficció i la fantasia que aniran retroalimentant el bagatge estètic Dark.

Fugirem ací de les pel·lícules que han fet explotació comercial de l’estètica Dark, tots les tenim presents, i presentarem només una xicoteta selecció d’expressions cinematogràfiques de culte que identifiquen temes clau a l’estètica Dark en el seu recorregut: el vampir, la màgia, la música, l’existencialisme, el suïcidi, l’estètica del mal, els límits del cos, de la ment, de la ciència i la tècnica, i per damunt de tot la poesia, entesa en el seu sentit més ample.

I es que la subcultura Dark pretén una sort d’art total, amb l’individu com a base de l’expressió artística, i la creació artística com una sort de màgia (Alan Moore dixit) que exerceix de vehicle de reflexió sobre l’essència de l’existència humana amb tots els seus aspectes, bons i roïns, des d’un punt de vista tràgic, però també a sovint còmic o sagnantment irònic i sarcàstic. I sempre amb la nit i la foscor com metàfora del trencament dels límits de l’establert: “…de vegades àngels, de vegades cenobites” [Plastique Noir –  ‘Those Who Walk By The Night’]

Passen i vegen…

Jose A. Martínez (Umlaut Dj)

 

 

Ciclo Dancing in the dark side: Cada dia una pelicula diferent
Dimarts i Dijous 20.00 h

DANCING IN THE DARK SIDE